Sinyora Gotzone-Angeles: en idioma mallorquí tenen l’extrany adj. “agotzonat”, furtat per els lladres del IEC. De ductós orige y sinse parentesc aparent en el vasc gotzo, gotzone, en valenciá heu traduiríem per “acachat” o “achopit”, lo mateix que’l polisémic reflexiu “agotzonar-se” donaría “achopirse” en valenciá modern. En castellá sería “encogerse, inclinarse, amedrentarse…”. Heu tenim prou documentat en valenciá modern : “el gobern s’achopí” (El Mole, 1841); “achupit sobre la albarda” (Conv. de Saro. 1820) “y m´achopixc com un poll” (Declarasió amorosa de Tófol el chufero a Neleta la catalana, La Donsayna, 1844); “un revés qu’el deixe achopit” (Palanca: El Sol de Rusafa, 1861); “un dimoni que, achopit y en el rabo en alt com un gos…” (Bellver, Blay: La creu del matrimoni, 1866); “al home de més corpenta solen deixarlo achupit” (Ovara: Males llengües, 1879); “que mos deixaven achopits” (El Canari, volá 1ª, Castelló, 1883); “achupida y tapusá sobre´l sequiol del so Pere” (G, Martínez: Silvestre el de Carcaixent, Alacant, 1890); “veig la lloca achupida” (Gadea: Ensisam de totes herbes, 1891, p.90); “pareix que estiga achopit” (Vicent, J.: Els peixcaors de canyeta, estrenat en Alberich el u de giner de 1902; editat en Barcelona, 1903), etc