So Gotzone-Angeles: la dona que admiraren tots mosatros hui pareix achopida (“agotzonada”, en idioma mallorquí), abofegá y poregosa davant dels fascistes catalaners amparats per el PP de Camps. Vosté está rodejá d’arreglaparroquies que li farán orelleta diguenli que’l valenciá es catalá mal parlat, o que’ls que defenem el Reyne de Valencia som faches d’extrema dreta. Es la mateixa estrategia usá contra vosté en el País Vasc. Els fierens que pegaren el tir en lo bascoll a Miguel Angel Blanco heu justificaven dient que era un fasciste; y encá que haguera cambiat Angel Blanco per Gotzo Blanco també estaría mort.

Com a universitaria, Gotzone-Angela, haurás tastat la lliteratura de Juan Valera: diplomátic, filólec, noveliste, poeta, etc. Naixcut en 1824, l’home dominá els idiomes importants europeus, ocupant el cárrec de diplomátic en Brasil, Rusia, Bélgica, EE.UU, Italia, etc. Més que noveles com “Pepita Jiménez” (a.1874), lo millor de Valera son les epístoles, cartes ahon descriu vivament lo que veu, en un toc d’ironía. Aixina, de Río de Janeiro recordava que no volía aubrir els ulls a mitant nit, perque l’habitació estava plena d’abichorros, sangrantanes, fardachos, aranyes peludes com el puny, aserps, paneroles inteligents, etc. Pero a la matiná, Valera aubría els ulls pera vórer l’espectácul dels interesos humans, les relacions políques y culturals. Tot era apasionant pera ell.