En aixo uns homens, que acabada la faena tornaven a casa, passant pel cami van vore al penjat i lo primer que van fer al arribar al poble, va ser donar conte a les autoritats.

El juge d’instruccio, que encara no s’havia mogut, al enterar-se del cas diu: haurem d’anar a alçar el cadáver i el retor al saberho, diu: haurem de portar els sants olis, perque, si fa poquet que s’ha penjat, encara es possible donar-li el peroliar “baix condicio”.
I alla que s’en van el juge, els alguacils, el retor, l’escolà, els acolitets, i un mosquer de curiosos, que sempre s’apeguen en estos casos.
Arriben a on estava la garrofera, i el juge mana als alguacils: “pugeu a baixar-lo”.
El lladre, que encara esta va dalt de la garrofera, i, ho sent, creent , que van per ell, exclama: “no cal que pugeu, que ya baixare yo poc a poc”.

La gent que sent aquelles paraules, creent que eren del mort, cametes me valguen, escomencen tots a fugir, i, corrent, corrent,…el juge pert les sabates, el retor les crismeres, l’escolà el farol, els acolitets la creu, els aguacils les vares, i la gent, atropellant-se uns ad atres, anaven a bacs, caent a redolons pel cami.

El lladre aprofita l’ocasio per a fugir-se’n i no el varen vore mes per alli, quedant-se en el cul batut el juge i els aguacils