catalanisme destrellatat que sempre quedará dins del vocabulari d’estos inocents. Del mateix modo, pera la llectura en valenciá recomanen als chiquets programes de la “Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament”, de “Catalunya Lliure”, etc.. Aixina va tot d’entarquimat en este paraís del PP.

Ací, en Alacant, molts tenen orige murciá, andaluso o manchego; y si un mestre catalaner els diu que tenen que usar sintaxis catalana, ningú dirá res y escriurán “coca amb tonyina”. Com la majoría de foguerers també han vingut de fora, o tenen arrails forasteres, no coneixen cóm s’escriu en valenciá; ací tenen texts contra l’olvit:: “ya faré una coca en tonyina” (H. Cortés: ¡Fora baix!, Valencia, 2ª ed., 1900, p.11); “coca en tonyina y vi del Horta” (El Tio Cuc, nº 135, Alacant, 1917); “coca en tonyina, calenta” (Llibret Foguera Gabriel Miró, Alacant, 1942); “de coca en tonyina” (Llibret Foguera Hernán Cortés, Alacant, 1942); “en la nit de la plantá /coca en tonyina” (Llibret Foguera Séneca, Alacant, 1944); “en una coca en tonyina” (Llibret Foguera Calvo Sotelo, Alacant, 1952); “¡coca en tonyina!, la seba doraeta” (Llibret Foguera Chapí, Alacant, 1955); “día 22…, coca en tonyina” (Llibret Foguera Pérez Galdós, Alacant, 1960); “el que ronda a una fadrina, / te que durli, si es galant, / la seua coca en tonyina” (Ferrándiz, J.: Llibret Foguera del Mercat, Alacant, 1960); “coqueta en tonyina” (Llibret Foguera Hernán Cortés, Alacant, 1960).