Asó de dalt es documentació sinse tacar per els catalaners d’Ascensió y Camps que, per supost, no poden oferir eixemples d’autors naixcuts en el Reyne ahon aparega la preposició catalana “amb” (exceptuant colaboracionistes, familiars y víctimes). Com arcaisme teníem “ab” que, poc a poc, aná sustituinse per en: “la beu en aygua destremprada” (Bib. Nac. París. Llibre valenciá de les erbes, c. 1400); “pebreda (sic) en peix” (Esteve: Liber elegantiarum, c.1472). Esta construcció sintáctica es fonamental en la gastronomía valenciana, hui dita “mediterránea, levantina o catalana” pera desfer nostra personalitat: “olla en cardets, fesols y carabases” (Sanchis Almela: Un novio falsificat, estrenat en Vilarreal, 1892); “arrós en tonyina que férem” (El Tio Cuc, nº 55, Alacant, 1924, p.4); “me demana un café en casalla” (Vidal Corella, Vicent: ¡Quína lluna de mel!, 1934); “y els suquets en conill” (Meliá: Tots a Nova York, 1921); “un arrós en costra (…) al Kursal… no tenim que anar no més que a menchar arrós en costra” (El Tio Cuc, nº 73, 146, Alacant, 1916, 1917); “bistec en creílles” (El Tio Cuc, nº 140, Alacant, 1917), etc.
En l’Apéndix del DHIVAM tenen vostés una grapallá d’eixemples pera recordar als parásits catalaners que mosatros, en valenciá, diem y escrivim coca en tonyina y, també, café en llet, construcció sintáctica alluntá de la catalana: “ella se pren un café en llet y ell una servesa… café en llet agra”