/ y els pinyonets asomanse…”. Naixcut en 1888, a Vidal Ramos no l’andenyaren la llengua ni li la prostituiren en dinés de subvencions; per tant, escrigué la composició “Coca en tonyina” en valenciá modern. Els poliseros idiomátics del PP de Font de Mora li prohibiríen hui els apócops “clevillá, desalá”, o l’adj. “doraeta” en caiguda d’intervocálica. Es la morfología nostra, la del valenciá modern, la del arquitecte Vidal Ramos abans del nazisme filológic.

Y ara, Gotzone Mora Temprano, entres en nostra Batalla de Valencia per la portalá gran, per ser part del Gobern (sí, en -b-) valenciá del PP catalaner. Tens la veu suau, esvarosa y en un toc de sensual fluixea femenina; aprofitaríes pera l’academia de catalá Canal 9, heu faríes millor que les reguinyoses periodistes de la TVV del PP. (En atres canals, com La Sexta de ZP, tríen tíes bones, simpátiques y sinse cásting fabriste). Mosatros t’admirávem per lo que patires rodejá de chuplasancs camuflats de progresistes en talant. Per sort, ya tens protecció y el cárrec de “Secretaria de Inmigración y Ciudadanía del Gobierno valenciano”, ademés de la cátedra en la Universitat. Mos alegrem de que estigués be; pero, escoltante en la COPE, tota Espanya pot supóndrer que’l Reyne de Valencia es paraís de llibertat y drets humans. No, Gotzone,