y la grapallá de huendos que’l rodejen asoles son camandulers que atenallen al poble en la inmersió catalana; perque ací, qui no sap catalá no pot aplegar a res (exceptuant polítics, familiars y amics).

El PP está adobant l’ansisam pera que Catalunya mos s’engarchole d’una mordinyá com ha pasat en els mallorquins, y crec que tu aulores l’asunt. Tinc en ma familia una chiqueta de dos anys que, en la guardería, ya li donen catalá en jocs y cansonetes (als pares els enganyen dient que‘s valenciá cult). La desaparició del valenciá (y també l’espanyol) es condició sine qua non pera que sigam Catalunya en un futur próxim. No es calcat a la situació del País Vasc en Navarra, Rioja, Castro-Urdiales y Valle de Mena, pero sí paregut. Ara estem en el replanell ahon el poble renega dasta de l’onomástica valenciana perque li dona vergonya; aixina, si una chicona li diuen Amparo (–o final en valenciá), agarrará el catalá Empar; y, pera batejar la filleta, triará noms d’atres terres: Nuria, Arantxa… o Gotzone. Dels apellits, hui en día, encano fan cámbits, pero tot aplegará gracies a Benvestit