Hi havia un lladre en un poble. L’alcalde, que era amic d’ell, li va dir: tinc entes que ans d’acabar el dia vindra la justicia per tu; te convindria anar-te’n del poble, perque, si te troben, te tancaran a la preso i Deu sap quan eixiras d’alli.
El lladre va fer cas del consell de l’alcalde i s’en va anar al camp: va triar una garrofera ben alta i s’en va pujar dalt d’ella, amagant-se de forma que no el pugueren vore.
Pero es va donar la casualitat de que d’una rama d’aquella garrofera s’havia penjat un home, i el lladre, quan va arribar alli, no el va vore.

Arriben al poble el juge i els alguacils i se dirigixen a casa de l’alcalde, i li pregunten aon vivia el lladre.
L’alcalde, traidoret, els diu: no me descobrixca, senyor juge, pero el lladre segurament se’n anat a amgar-se a una finca que té en la partida del bovalar¡ es precis que estiga alli!.