“EN MI”
———–
Alguna volta soc yo mateix
aquell que està en mi.

Reconeixent-me sobre tot en les nits,
quan quede soles.

Sé que en algun sege estic,
que habite en alguna casa.

Sé que d’algun lloc he aplegat,
que he vengut de cert parage perdut.

Soc un, i seguixc viu.
Tinc nom i un numero
de telefon
que quisa servixca per ad algo

Per a cada persona del mon
arriba l’inesperat fret
del gelat hivern;
i esta gelor que m’ alletarga
es la meua intima,
com a mort mental,
com licor i droga adormidera
que m’ invadix sense ombres.

Yo…, soc yo.
I alguna volta…;
¡ho sóc?

Atres molts que porte dins,
atres tants que s’ incuben;
en mi s`adormixen.

I quan mirà afora
el curt dia,
i buscava companyera
en els empolsegats espills;
et cridava a tu,
lluntera consort,
signe meu,
fanc apretat,
rosada….

Soc soles yo,
aquell que me domina,
“eixe” que camina errant
cansat en si mateix
i es reconeix puix, alie

Aquell, que desconeixent-li
li extrany a voltes
sense saber que dir-li,
sino renyir-li

I soc yo,
aquell que tan seu,
eternament
es queda….
en mi…
…per a sempre…