GIOOO TU CREES QUE SON EXTRATERRESTRES,.JAJAJAJ

MAS BIEN DIRIA QUE SON LUNATICOS,JAJAJAJA

Y NO SABEN CUANDO,GAGAR,,,,,,,JAJAJAJAJA

De la seua intervenció es va deduir que Franco no actuava sol: ”la guerra va ser una catàstrofe perquè van morir els millors hòmens i la resta va fugir o va ser maltractat pel règim francofalangista, perquè la Falange Espanyola de les JONS va ser la que va emparar l’actuació de Franco”. Encara admetent que va haver-hi repressió en la zona republicana i en la nacional, ”no va ser una cosa sistemàtic la crema d’esglésies, sinó obra de xicotets grups. En canvi, en la zona francofalangista l’extermini i la repressió era un poc sistemàtic, institucional. Eixa és la gran diferència entre ambdós zones”.

Hui, molts anys després, Chaval continua amb els ulls oberts, fidel a l’esperit del seu malnom de guerra, jove i amb ganes de lluitar. Va donar mostres d’això al criticar un llibre acabat de publicar sobre els guerrillers, publicació que considera plena d’errors. Però també al recordar la labor dels punts de suport, ”que ningú oblide que eren el pulmó dels guerrillers, els seus punts de suport i gràcies a ells la guerrilla va sobreviure”
DIARIO

Encara que àmpliament documentada i amena, la intervenció de Cerdà era només de acompanyant. Els autèntics protagonistes del matí eren tres autèntics guerrillers, hòmens que van passar entre sis i tretze anys en la muntanya, lluitant, sobrevivint, recordant la dictadura franquista que la democràcia no havia mort. Per això, les seues paraules van ser seguides amb especial emoció pels jóvens alumnes. Un respecte només trencat per espontànies mostres de suport, amb aplaudiments que premiaven el seu esforç per mantindre viu el record, la seua generositat amb les joves, les seues ganes de viure i les seues ganes de continuar sent guerrillers, per això ells continuen preferint conservar els seus noms de guerra.

”Matías” va recordar que primer va ser enllaç i després es va veure obligat a anar-se’n a la muntanya, on va passar sis anys en una convivència molt dura, ”perquè la guàrdia civil si ens veia podia disparar-nos sense tan sols preguntar”. Va ser una època de molta tortura, de mentides i de traïcions cap a les persones que ell considera claus en la seua lluita, els punts d’enllaç, que eren els que els subministraven queviures i medicaments. ”

Tres guerrillers, dos-cents jóvens i una bandera

Tres guerrillers, dos-cents jóvens…

Els actes de la Segona Setmana Republicana organitzada per l’Ajuntament de Puçol van aconseguir el seu punt àlgid el divendres 31 de març, quan tres guerrillers que van estar anys lluitant contra el règim de Franco van compartir les seues experiències amb alumnes i veïns de Puçol.

La trobada amb dos-cents estudiants de secundària de l’Institut de Puçol, celebrat en el saló d’actes de la Casa de Cultura, va servir per a comprovar que l’esperit guerriller és una cosa que no s’oblida fàcilment. Pedro Alcorisa (Matías), José Manuel Montoiro (Chaval) i Eulalio Barroso (Carrete) van estar durant dos hores recordant moments, reflexionant i, sobretot, invitant els jóvens que mai abaixen els braços, que no abandonen la guàrdia… perquè la lluita per un món millor està ara en les seues mans.

La trobada

Publicado: 11/03/2009

YA ME ESTRAÑABA QUE NO PUSIERAIS EL QUE FALTABA,NADA MAS QUE VEEIS QUE ME CONECTO

.PUNTO
PERO COMO SIEMPRE DIGO OTRO DIA MAS,EL OTRO YA PASO AHORA SEGUIR EL NUEVO DIA,Y AUNQUE YO SE QUE NO ME PUEDES VER SE QUE ME VISITAS ,PERO CONMIGO LO TIENES CRUDO,MUY CRUDO,POR QUE AUNQUE PONGA SOLAMENTE HOLA LO VAS A LEER,Y CON ESO YA SABES LO QUE HAY ( CLIC ) CAJA—TU SIGUE TU CAMINO Y YO COMO HAGO SIEMPRE SEGUIRE EL MIO.

N O–TE–ESFUERCES—-QUE NO –VAS –A–PODER–

TE LO ADVERTI HACE TIEMPO ————–DIARIO

La locura, la lucidez, la traición, el engaño y la rebeldía no tienen época. Solo hacía falta bajar a los personajes de su pedestal histórico y convertirlos en seres humanos de carne y hueso.
La música, tiene dos vertientes muy claras, una la de la aventura personal de Juana, otra, la de su entorno, la música de la Historia. Ambas son oscuras, compuestas con una paleta sonora muy sobria que excluye los instrumentos agudos: Cuerda sin violines, es decir solamente violas, violonchelos y contrabajos; metales graves, trombones, tuba y como instrumento más agudo un flugelhorn. Percusión grave, laúd, guitarra y el extraordinario órgano del auditorio de Radio Bratislava completan junto al coro. la formación orquestal de la partitura “Juana la loca”.