———————–12 ————-AÑOS————-

Foros CANAL MAYORMENTE ———————–12 ————-AÑOS————-

Este foro contiene 16,851 respuestas, tiene 141 mensajes y lo actualizó Avatar de diario diario hace 7 años.

Viendo 15 publicaciones - del 1,591 al 1,605 (de un total de 16,852)
Autor Mensajes
Autor Mensajes
Avatar de diario

diario

said

Bendito nuestro Señor
que le puso pico al grajo
a las mujeres la raja
y a los hombres el badajo

que lastimica que no encuentre el link pa que lo oyerais, jajajajajajajajaja

25 febrero, 2014 at 09:37
Avatar de diario

diario

said

Las mozas de Zaragoza
tienen el mear espeso
y el médico las receta
leche de rábano tieso
jajajajajaja

25 febrero, 2014 at 09:34
Avatar de diario

diario

said

Los mozos de Zaragoza
cuando se van a dormir
dejan el culo pa fuera
para apagar el candil

jajajajajajaa

25 febrero, 2014 at 09:33
Avatar de diario

diario

said

He visto morir a muchos
de frío y de calentura
pero aun no he visto a ninguno
que al morir la tenga dura

25 febrero, 2014 at 09:30
Avatar de diario

diario

said

Es la canaleta el culo
la mejor tierra de huerta
el fiemo lo tiene al lado
y el agua la tiene cerca

25 febrero, 2014 at 09:29
Avatar de diario

diario

said

La higuera que yo tengo
echa los higos a pares
y la mujer que los come
a los nueve meses pare

25 febrero, 2014 at 09:28
Avatar de diario

diario

said

Consuelo, la esposa de Manolo, en la mitad de un servicio religioso, se inclina y le dice al oído al esposo:
- Oye Manolo, que acabo de tirarme un pedito silencioso… ¿Qué hago?…
Y Manolo le responde:
- Ahora nada mujer, pero después cámbiale las pilas al audífono.

23 febrero, 2014 at 09:28
Avatar de diario

diario

said

Vells i hipocrites.
Eren hipocrites molt vells
i virtuosos de la mentira,
aliens al sofriment
de tantes causes perdudes

¡Qué sabíen ells de batalles
i lluites vençudes!
¡Qué sabíen de derrotes
o del crit d’ un esforç patriotic!

Escolteu-me,
vells hipocrites,
que no coneguereu
el sabor agredolç d`una llagrima
ni el dolor de vore caure
flama darrere de flama….

Oir-me vosatres,
vells hipocrites
que vixquereu cegos
sense voler vore
marcir-se els sentiments,
i morir-se’n els amics
que abandonaren la terra…

Escolteu-me,
vells i sorts hipocrites,
¿qué haveu fet per evitar
el dolor de saber-ne
la vostra PATRIA,
la teua.. i la meua…
cap a desapareixer,
amenaçada de mort,
sense glories ni honors?

Vells, hipocrites
que no estimeu
al mateix AMOR…
eixe amor meu..
..teu, i nostre…
que reglota
des del meu cor…
fent-me patir i sospirar…
un amor al que li diuen:
 ¡VALENCIA! 

¡Deixeu-me,
vells hipocrites…
…deixeu-me somiar
a soles i en pau
temps de gloria;
o plorar fondament
des dels cantons anyells
baix la timida llum
de les faroles,
el cru lament i el doloros queixit
d´un poble ENGANYAT
al que li diuen “¡VALENCIA!”;
al que li sobren vells i hipocrites…
un poble que dorm…
¡¡un poble que no DESPERTA…!!

23 febrero, 2014 at 02:11
Avatar de diario

diario

said

Alguna volta soc yo mateix
aquell que està en mi.

Reconeixent-me sobre tot en les nits,
quan quede soles.

Sé que en algun sege estic,
que habite en alguna casa.

Sé que d’algun lloc he aplegat,
que he vengut de cert parage perdut.

Soc un, i seguixc viu.
Tinc nom i un numero
de telefon
que quisa servixca per ad algo

Per a cada persona del mon
arriba l’inesperat fret
del gelat hivern;
i esta gelor que m’ alletarga
es la meua intima,
com a mort mental,
com licor i droga adormidera
que m’ invadix sense ombres.

Yo…, soc yo.
I alguna volta…;
¡ho sóc?

Atres molts que porte dins,
atres tants que s’ incuben;
en mi s`adormixen.

I quan mirà afora
el curt dia,
i buscava companyera
en els empolsegats espills;
et cridava a tu,
lluntera consort,
signe meu,
fanc apretat,
rosada….

Soc soles yo,
aquell que me domina,
“eixe” que camina errant
cansat en si mateix
i es reconeix puix, alie

Aquell, que desconeixent-li
li extrany a voltes
sense saber que dir-li,
sino renyir-li

I soc yo,
aquell que tan seu,
eternament
es queda….
en mi…
…per a sempre…

FI

23 febrero, 2014 at 02:04
Avatar de diario

diario

said

I quan et caigues…
t’ alçaras.

I quan abandones…
tornaras.

I quan et canses…
te recuperaras
acostant-te a mi,
i yo a tu.

I quan plores…
et consolaré
i beuré les teues llagrimes,
secant-les.

I tornaras a viure,
enervant la nit de lluita
que trencarà els llamps
i rasgarà els cels blaus
espases en alt…
..senyeres al vent.

I quan t’ alçes per a sempre…
ens trobarem, vella amiga.
Ahir, hui i eternament
la nostra veu,
el vostre clamor
i el meu crit:
¡¡Per Valencia!!

23 febrero, 2014 at 01:58
Avatar de Pablo

Pablo

said

30% italia40% portugues y el resta cabañalero

besets

22 febrero, 2014 at 15:50
Viendo 15 publicaciones - del 1,591 al 1,605 (de un total de 16,852)

Debes estar registrado para responder a este foro.

* hoy ...

CARGANDO...
Colabora:  
Oír Mejor Premios AUI: Mayormente.com, mejor web NO al maltrato a los mayores - Ponte En Su Piel