› Foros › CANAL MAYORMENTE › ———————–12 ————-AÑOS————-
Este foro contiene 16,851 respuestas, tiene 141 mensajes y lo actualizó
diario hace 7 años.
| Autor | Mensajes |
|---|---|
| Autor | Mensajes |
Wind..saidCaramba Diario / Madam…………estás peor que los catalanes que quieren imponer su idioma. |
|
diariet*saidHola fina,bon dia…No te sulfures mujer que tienes todo el tiempo del mundo para hacer y deshacer,y si no entra a la 1ª no te preocupes,mas te entretienes, jaja Pues estos cuentos,que como tales se tienen,son los que se hacen en algunas fallas”son funsionetes curtetes”en el casal de la falla on yo he fet alguna que atra funsio”o en el Casinet..que alli haciamos muchas…¡¡¡ Y con Pergamino a la mejor actriz que me dieron y aun lo guardo y tengo !!! jajajajaja…creetelo que es cierto…si encuentro alguno mas lo pondre y te dire de que papel hacia yo y mi hermano y te reiras o lloraras Grasies perla cuidat y besets |
|
josefina78saidQUE RABIA TODO LO QUE ESCRIBI SE ME BORRO Y ESO QUE ESTA LIMPIO Y CON SEGURIDAD,PERO YA SABES AMIGA EL DEDITO TRAVIESO QUE SE METE DONDE NO DEBE…………hermoso cuento y yo pienso como ella prefiero estar llena de polvo y estar viva que ser un recuerdo en la mente de unos pocos,te quiero chiqueta y mi parte valenciana ama todas sus tradiciones y me emociono como una chiquilla que es lo que al fin y al cabo sigo siendo……….cuidat cor meu petons per a la tegua chiqueta y oer al PEPE,fins dema si DEU vol |
|
diariosaidTRADUCCION EN CASTELLANO |
|
diariosaidCHIMO – Che, no digues tonteries… ¿Recordes, quan eixa nit, al llevarmos de la falla, els fallers tingueren la gran idea de deixarmos que la verem cremar desde la porta del casal?. PEPETA – Per a mi, aixo fon un martiri… (Plorosa). Vore com les flames, en son roig abraç, anaven consumint als nostres germans… CHIMO – Ya t’he dit abans, que eixa es nostra vida… per a lo que naixquerem… Pues de nostra cendra surgix a l’any siguient una nova falla, que en sa presencia proclama orgullosa, el art, la grandea i la generositat, d’un poble festiu i treballaor com pocs n’hi han. (Musica: Himne Valenciá). NARRAOR – La nit ya s’acaba, Valencia desperta a l’avis del sol… Una ma menuda, graciosa i inquieta, fica baix l’assent del senyor Vicent, un cohet ences. (Explosio d’un petardo). D’un bot es desperta…, te els ulls plens de terra que deixá la son, en força s’els restrega, mira front ad ell, i veu en son puesto a Chimo i Pepeta…, rellig novament el cartell que anuncia a tot els que passen, que eixos dos agüelos que baix d’un abre estan assentats, son, per gracia del vot popular, els ninots que enguany no es cremaran… Els mira, els remira… pues afirma, que en ell han parlat… de sobte somriu…, “ha segut un somi…”, els torna a mirar i veu que en ses galtes, dos llagrimes roden…“ ¡Aixo es impossible!”, es diu esglayat, “els ninots no ploren… !Ya se aixo que es!… son les brillants perles que durant la nit, deixa la rosá”. (Musica: El Faller)… i… FI |
|
diariosaidCHIMO – Aixina es la festa, mos fan a semblança dels humans, i els plena de satisfaccio vore, que cada any siga mes perfecte eixe paregut, per a dir a tot lo mon: ¡Com es Valencia…!, i… ¡Com som els valencians…!. PEPETA – (En sorna). Yo tambe m’anrecorde del primer mati de falles, ¡que rebombori…!, (Explosio de trons de bac). ¡Quin soroll…!, quin susto mes gran, quan eixint de dins del casal els fallers, van tirant eixos trons que al esclafir solten una pluja de pedretes que et plenen de senyals. (Paren els trons de bac i el faller). VICENT – Aixo es… ¡LA DESPERTÁ!. PEPETA – Pues per mi… ¡podien haver continuat dormint!. CHIMO – (A Pepeta). Eixe avis, senyalava festivament el nostre naiximent, i per a festejarlo, la gent menjava aquells saborosos bunyols de carabassa, que tan graciosament traia de dins de la paella la bunyolera que estaba front a mosatros, ¿t’anrecordes d’ella?. PEPETA – (Celoça). Si, clar… I de com la miraves… ¡tambe!, te passaves la nit esperant que vinguera el dia per a vorela. CHIMO – Es que… ¡era per a mirar!. VICENT – (A Chimo). Che, no sigues vell vert. CHIMO – Tampoc puc oblidar els airosos passacarrers en tot el seu esplendor… ¡quanta gracia!… ¡quin donaire!… (Suspirant) ¡quanta joventut! PEPETA – Aixo si que es de veres un espectacul incomparable… el garbo… les llaçaes flamejant al vent… el so del passodoble de Padilla… (Musica: Valencia). |
|
diariosaidVICENT – Sents la traca i les carcases fer explosio (Soroll de traca) al temps que eixa musica divina, s’aferra al teu cor, de manera tan impresionant que perts la nocio del temps, et quedes ensimismat, com en un somi del que mai vullgueres despertar… I quan eixa dolça musiqueta aplega al seu final, alces el cap al cel, per a contemplar l’explosio de l’ultim cohet, quan t’encontres, que de balco a balco esta tot ple de guirnaldes i llums de tots els colors… i en mig… ¡LA NOSTRA SENYERA…! …I notes de repent, que tens la carn de gallina i que la sanc te bull… sols de pensar… ¡QUE ERES VALENCIÁ!… PEPETA – …I aquell manoll d’homens jovens que lluint el traje de la terra acompanyen a les majestuoses falleres. VICENT – Cert, per a mi, atres dels actes mes bonicos son els desfiles… no em direu… que la Ofrena… CHIMO – (Admirat) ¡Aixo si que no te igual!… ¡Les mantellines semblant inquietes palometes, posaes, per a donar realç, sobre el cap de les falleres!… ¡Les flors acaronaes, per a oferir a la MARE!… !El pas curt i emocionat!… VICENT – …El sentiment valenciá. Tambe m’agrá molt el desfile de la recollida de premis. PEPETA – (Sonrient en sorna) Aixo sera… ¡si ni han!. CHIMO – Tot en les nostres festes es bo i elegant. PEPETA – Pues yo no estic d’acort… perque les traques… els castells… les mascletaes… VICENT – …Aixo es la veu de la festa. PEPETA – I la cremá… CHIMO – …El frut de la festa. PEPETA – …¡Uns animals!. |
|
diariosaidVICENT – (Arrivant). “¿Que passa?” CHIMO – No res, que Pepeta esta nit te ganes de “ferme la col”. VICENT – ¿Si?, ¿per que?. CHIMO – Pues que diu… que ella preferix estar empolsega, pero viva, a tindre que viure la vida efimera dels nostres germans… i que la cremen… PEPETA – …I ell diu, que mosatros hem naixcut per a convertirmos en cendra. VICENT – (Dubtant). Pues… cada u… pensa lo que vol… ¿Que voleu que vos diga?. Yo… mai ha segut ninot. PEPETA – Mira Chimet, a mi, lo que no me va fer gracia, es que la gent se riguera de mosatros, fentmos comparacions en els de carn i os. |
|
diariosaidPEPETA – ¿Encara estas trist Chimet? CHIMO – Pues si. ¿Que vols que faça?. Quan arriven estes festes em fique un poc melancolic. PEPETA – Pues yo no, la veritat. Yo sempre donare gracies a Deu per lliurarmos del foc. CHIMO – (Dubtant) Pues yo… No se que vols qu’et diga, casi haguera preferit ser cremat com els demes, a estar aci, desfentme poc a poc per la inclemencia del temps. PEPETA – Yo no, preferixc que me s’haja caigut una orella, tindre les puntes dels dits rosegaes, un peu badat i el traje sense llustre, que ser cremat al mig del carrer. CHIMO – Eixa es la vida del ninot, convertirse en cendra, per aixo vinguerem al mon. PEPETA – Ho sent, Chimet, mes no soc d’eixa opinio, a mi m’agrá viure, ¿que li anem a fer?. CHIMO – Che Pepeta… vosatros les dones, sempre diferiu del nostre pensar. PEPETA – En este cas, estic convençuda que quansevol home pensaria igual que yo. ¿Vols que fem la prova?. Ara cridare al senyor Vicent i voras. (Cridant). “Vicent… Vicent…” VICENT – (Desde llunt). “¿Que…? ¿Que voleu…?” PEPETA – Vinga, faça el favor. CHIMO – Mira qu’eres molestaora, deixa a l’home que faça la seua faena. PEPETA – Si a ell no li molesta parlar en mosatros, ¿quantes vegaes ha dit, que li fem mes curta la nit en la nostra conversacio?. |
|
diariosaidCanción popular valenciana por excelencia, “Alça l’aleta polleta” es una pieza que, aunque con el paso del tiempo se haya extendido más allá del Reino de Valencia, nadie puede negar su origen netamente valenciano y se puede escuchar por cualquier parte de la geografía valenciana, que como es natural, la letra adquiere ligeros cambios que revelan la idiosincrasia de cada lugar. La versión interpretada por Enric Pastor “Pastoret” centra toda su atención en la localidad valenciana de Moixent (Mogente), con unas coplas impregnadas de buen humor, y tal vez, como decimos en Lengua Valenciana, con algo de coentor, esto es, con intención algo picante, pero sin caer en la vulgaridad. |
|
diariosaidPEPETA – Para mí, eso fue un martirio… (Llorosa). Ver cómo las llamas, con su rojo abrazo, iban consumiendo a nuestros hermanos… CHIMO – Ya te he dicho antes que esa es nuestra vida… para lo que nacimos… Pues de nuestra ceniza surge al año siguiente una nueva falla, que con su presencia proclama orgullosa, el arte, la grandeza y la generosidad, de un pueblo festivo y trabajador como pocos hay. (Música: Himno Valenciano). NARRADOR – La noche ya se acaba, Valencia despierta con el aviso del sol… Una mano pequeña, graciosa e inquieta, coloca bajo el asiento del señor Vicente, un cohete encendido. (Explosión de un petardo). De un salto se despierta…, tiene los ojos llenos de tierra que el sueño dejó, se los restriega con fuerza, mira frente a él, y ve en su sitio a Chimo y Pepeta…, relee nuevamente el cartel que anuncia a todo el que pasa, que esos dos abuelos que están sentados debajo de un árbol, son, por gracia del voto popular, los ninots que este año no se quemarán… Los mira, los remira… pues afirma que con él han hablado… de repente sonríe…, “ha sido un sueño…”, los vuelve a mirar y ve que por sus mejillas resbalan dos lágrimas…“ ¡Eso es imposible!”, se dice asustado, “los ninots no lloran… !Ya se eso qué es!… son las brillantes perlas que durante la noche, dejó el rocío”. (Música: El fallero)… Y…FIN |
|
diariosaidCHIMO – (Admirado) ¡Eso si que no tiene igual!… ¡Las mantillas semejando inquietas mariposas, puestas, para dar realce, sobre la cabeza de las falleras!… ¡Las flores cariñosamente mecidas, para ofrecérselas a la MARE!… !El paso corto y emocionado!… VICENT – …El sentimento valenciano. También me gusta mucho el desfile de la recogida de premios. PEPETA – (Sonriendo con sorna) Eso será… ¡si hay!. CHIMO – Todo en nuestras fiestes es bueno y elegante. VICENT – …Eso es la voz de la fiesta. |
|
diariosaidPEPETA – Pues por mí… ¡podían haber continuado durmiendo!. CHIMO – (A Pepeta). Ese aviso, señalaba festivamente nuestro nacimiento, y para festejarlo, la gente comía aquellos sabrosos buñuelos de calabaza, que tan graciosamente sacaba de dentro de la paella la buñolera que estaba en frente de nosotros, ¿te acuerdas de ella?. VICENT – (A Chimo). Che, no seas viejo verde. PEPETA – Eso sí que es de verdad un espectáculo incomparable… el garbo… las lazadas ondeando al viento… el son del pasodoble de Padilla… (Música: Valencia). |
|
diariosaidVICENT – Sientes como explotan la traca y las carcasas (Ruído de traca), al mismo tiempo que esa música divina se aferra a tu corazón, de manera tan impresionante, que pierdes la noción del tiempo, te quedas ensimismado, como en un sueño del que nunca quisieras despertar… Y cuando esa dulce musiquita llega a su final, levantas la mirada hacia el cielo, para contemplar la explosión del último cohete, cuando te encuentras que, de balcón a balcón, está todo lleno de guirnaldas y luces de todos los colores… y en medio… ¡NUESTRA SEÑERA…! …Y notas de repente, que tienes la carne de gallina y que te hierve la sangre… solo de pensar… ¡QUE ERES VALENCIANO!… VICENT – Cierto, para mí, otros de los actos más bonitos son los desfiles… no me diréis… que la Ofrenda… |
|
diariosaidPEPETA – …Y él dice, que nosotros hemos nacido para convertirnos en ceniza. VICENT – (Dudando). Pues… cada uno… piensa lo que quiere… ¿Qué queréis que os diga?. Yo… nunca he sido ninot. CHIMO – ¡Pero yo, sí!, y no me puedo olvidar, cuando los primeros rayos del sol, abriéndose paso entre la niebla de la mañana, iluminan las calles, avisando con su claridad que la falla ya está plantada… (Música: El fallero). Me parece estar viendo ahora la alegría y la ansiedad de la gente al contemplarnos por primera vez. CHIMO – Así es la fiesta, nos hacen a semejanza de los humanos, y les llena de satisfacción comprobar que cada año sea más perfecto ese parecido, para decir a todo el mundo: ¡Cómo es Valencia…!, y… ¡Cómo somos los valencianos…!. VICENT – Eso es… ¡LA DESPERTÁ!. |
|
Debes estar registrado para responder a este foro.


