Tres amigas conversaban y una dijo:
–¡Huy! Cuando hago el amor con Juan, le toco los huevos y se le ponen calientes !
La otra dice:
–¡Huyyyy! Cuando yo hago el mor con Pedro, le toco los huevos y también se le calientan !!
Y la tercera dice:
¡NO! Yo no me he dado cuenta, me voy a fijar y les cuento.
Al otro día se juntan, y la mujer llega con un ojo morado, un brazo enyesado y cojeando…en suma, toda moreteada y las amigas le preguntan:
–¿Pero qué Diablos te pasó?
–Lo que pasa es que estaba haciendo el amor con Jaime, y me acordé de lo que habíamos hablado, así que le toqué los huevos y le dije:
–¡HUYYY, SE TE CALIENTAN IGUAL QUE A JUAN Y A PEDRO !!!

La despedida del ama del retor.
…………………

Antigament, quan el bisbe fea la visita pastoral a una parroquia, l’acompanyaven el secretari de visita, el conductor del coche i l’arcipreste a qui corresponia aquella paroquia.
A mes el retor salia convidar als capellans dels pobles veins, o a algun amic, per a que li ajudaren a preparar la visita, sobre tot les confessions dels feligresos, a fi de que pugueren recibir la comunio de mans del prelat.
En una ocasio va anar el senyor bisbe a una parroquia a efectuar la visita pastoral. El retor se va preparar be per a mantindre a tota aquella tropa clerical, matant un cerdet que havia criat expressament per a aquella circumstancia.
Durant els tres o quatre dies que va durar la visita, els invitats anaven menjant i bevent de gorra, donant bon conte de les tallades de carn del cerdet, llomello, llonganices, choriços, etc.fent li a la despensa un bon esfondro, tan que en tres o quatre dies van acabar en tot.
L’ama o criada del senyor retor veia tristeta com el cerdet anava amainant, pero no va soltar cap queixa, per a que l’amo no la renyira, i en motius, perque el podien creure inspirador de la queixa i tractar-lo de gorromino. Pero, va acabar la visita pastoral i se’n anà tata aquella nuvola de corps. Quan se’n anava l’obispo, l’ama del retor no va poder contindre’s mes i va exclamar, pensant en la malesa que li havien fet en la despensa: ¡ adeu cerdo!

La formula de la felicitat.
……………………
Era una chiqueta que tenia molta aficio a la Naturalea. Igual anava per l’horta deleitant-se en la vista dels tarongers, vestits de fulles verdes i lluentes, flors perfumades i fruits dorats, que per la, montanya, descubrint els ramells de flors dels almellers, cirerers o albercoquers,o que pel bosc, caminant per sendes mig borrades, o sense cami, chafant mates de romer, espigol, saborija, matiça, te de montanya, poleo, mançanilla i atres llentiscs, en que era molt ric el bosc d’aquell poble.

Pero lo que mes li agradava era passejar pel bosc, encara que de quan en quan duguera algun tropeço qua n se’n eixia de la senda, perque a mes de entretindres en contemplar les floretes silvestres i trobar algun niu amagat en lo alt d’algun pi o alcornoc, a voltes descubria molt satisfeta algun cau de conills, o les traces dels jabalins. Pero lo que li produia mes plaer era sentir el cant dels pardalets: unes vegades, monoton, com els del vileros, atres, variats, tendres, armoniosos, com els dels gafarrons, cagarneres, rossinyols o, merles, a vegades acompanyats del ganyit d’un corp que revolotejava buscant animals morts. Lo que mes li encantava era tocar en la ma la corrent de l’aigua dels barranquets i fer boles de neu quan la monanya es vestia de blanc, rEsta chiqueta, coneguda pel nom de Marieta, un dia anant pel bosc va vore una palometa, (una papallona)

La mula del retor.
…………………
Un retor tenia un hort, en l’hort, una alqueria i, junt a l’alqueria, una cenia, de la que traia l’aigua una mula rossa.
Quan tenia que omplir la bassa per a regar, el senyor retor lligava la mula al cabiro de la cenia i li dia “arre mula” per a que ésta començara a rodar.
Mentrestant la mula anava pegant voltes a la cenia, ell llegia el breviari des del primer pis de l’alqueria, d’aon podia vore a la mula i sentir el clic-clic al rodar dels canalons que pujaven l’aigua i la abocaven a la sequieta de la bassa.
Si la mula es parava alguna volta, creent-se que no hi havia amo, parava el clic-clic, i el senyor retor ho notava, alçava la vista del llibre de reso i cridava: “arre mula”, i esta seguia el cami circular alrededor del pou, i continuava sentint-se el clic- clic de la cenia.

Un dia el senyor retor estava llegint com de costum en el terradet, de la casa, mentres la mula rodava, i van arribar uns gitanos molt, espavilats que li van robar la mula, sense que ell ho notara.
Mentres uns gitanos deslligaven la mula, els atres, agarrats al cabiro, seguien rodant per a que no parara el clic-clic i el retor no se’n adonara.
Quan la mula ya estava llunta, els gitanos que quedaven se’n van anar corrents a ajuntar-se als atres, llunt, ya fora de perill.

Les plomes de la gallina.
……………..
Va anar a confessar-se una dona i es va acusar d’haver difamat a una veïna, Creia que no havia pecat, perque lo que havia dit era veritat, encara que no era del domini public, pero com mo estava segura d’haver obrat be, vullgue confessar-se-ho.

El confessor li va donar la següent, lliço: mira, filleta, encara que lo que has descobert de la teua veïna siga veritat, com és un pecat ocult, tú has fet mal en divulgar-ho: el pecador ocult te dret a la fama, tesor de inapreciable valor, i si algu li la lleva, li fa un robo, que obliga no sols a confessar el pecat, sino tambe a la restitucio de la fama.

Encara que ha hages dit a poques persones, éstes aniran dient-ho ad atres en secret i al final tots ho sabran; sera el secret de la saria.

Per a que te done l’absolucio tens que refer ans la fama d’eixa veïna.

Ves a casa i porta una gallina, la difamadora va a casa, porta una gallina i li la presenta al confessor.

Este li diu: ara ves i recorre tot el poble, escampant les plomes, i torna aci. La penitenta fa lo que li diu el confessor: escampa les plomes per tot el poble i torna al confessonari.

Ara, li diu el capella, ves per tot el poble i arreplega totes les plomes que has escampat.

La pecadora, tota sorpresa, exclama: Pare confesor, aixo es impossible. ¿ Com les vaig a arreplegar, si l’aire ya se les haurà endut Deu sap aon?.