Lo que fa l’inocencia.
————————————

Antigament les cases dels llauradors acostumaven criar un cerdel que podien engordir facilment en les sobres dels menjars, pinyol, criadilles bollides, cols, naps, carabaces, garrofes, etc.: en cual-sevol cosa que els tiraren a la fanzella o llibrell.
Quan arribava el temps de la matamça, ésta solia constituir un aconteiximent familiar: se reunía tota la parentela alrededor del porc, ao on tots tenien alguna faena que fer: lligar el porc, degollar-lo, cremar les cerdes, destrozar-lo i finalment distribuir-lo segons l’aplicacio que es donava als troços: de les cuixes feen pernils, ( arroblint-les de sal i posant-les baix d’una pedra gran); els budells els aprofitaven per a omplir-los de carn picada, fen choriços, llonganices, botifarres d’arroç o de seba , el magre el fregien per a fer frito ( que guardaven tot l’any en una gerreta) i de la cansala feen panchetes que posaven ben saladetes junt als pernils, la sanc l’arreplegaven en un librell, i hasta esl osos apreciaven per a donar-li sustancia la caldo. 
Era costum general fer bandes, del productes de la matança, a tots el “compromisos” familiars o amicals, a tots el que devien algun favor o convenia “quedar be” per tindrels contents.
Per lo regular una chiqueta era la encarregada de portar les platerades de regal als seus destinataris.

L’hostalera tota intrigada va voler que l’estudiant li explicara en qué consistia un menjar tant bo i tant economic, i ell li va dir que estava dispost a donar-li gust si ella anava traent tot lo que era menester per a fer aquell menja.
L’estudiant va començar demanant que aquella dona fera un bon foc, que preparara una paella mijana, un poc d’oli, unes criadilles -que van pelar i trocejar en un santiamen- i mija dotzena d’ous.
L’estudiant, una volta el foc ences, va posar la paella al foc, damunt dels ferros, va tirar una chorritada d’oli recobrint el fondo de la paella i, quan l’oli estava ya brusent, posà les criadilles en la paella, les polsejà en un pessiguet de sal i, quan li va pareixer que estaven fregides en son punt, abocà els ous que entre tant havia batut en un plat ab una cullera de fusta.
Quan els ous ya s’havien solidificat va posar un plat damunt de la paella, la va invertir i va fer que tot allo se fregira be per l’atre costat, i al cap de un ratet va traure la paella del foc, va voltar el seu contengut en un plat gran, i.. ya estava el menjar famos, calentet i fumejant, dispost a fer millonaria a l’infeliç hostalera, que estava creguda que l’operacio encara no havia acabat

Una vegada hi havia uns estudiants que s’en anaven de Salamanca cap al seu poble, de vacacions

Com tenien pocs diners, anaven a peu de poble en poble ingeniant-se-les per a menjar sense pagar.
Els seus ardits donaven bon resultat, pero van arribar a un poble en que les artimanyes no valien per a res.
Van arribar a un hostal en el que l’ama, sens dupte escarmentada per lo que li havia ocorregut en atres ocasions per culpa dels estudiantst no se fiava un pel d’estos, damunt de fer-los pagar el dormir de bestreta, no els volia a donar a sopar, tenint per segur que no li pagarien, per lo que va traure per excusa que no tenia res per a guisar ni per a donar-los a menjar.
Mentres els estudiants consuitaven en les borjaques per a vore les seues possibilitats pensant en ensenyar-li els diners a l’hostalera, i si era precis pagar-li ans de sopar, u d’ells, segurament el mes espavilat, va tindre l’ocurrencia que anem a conta.
Va anar a buscar a l’hostalera i fent-se simpatic a ella li va fer creure que ell sabia fer un menjar de la seua invencio, tan economic i de tan bon resultat, que si ella el deprenia i el posava en practica, era prou per a fer-se millonaria

El vidrio y la honra del hombre no tienen más que un golpe.

Hombre bebedor poco emprendedor.

Hombre que se mea las botas no sirve para las mozas.

Los hombres son llevados por los caballos, alimentados por las vacas, vestidos por las ovejas, defendidos por los perros y comidos por los gusanos.

jajajajajajajajajaja