Tengo que decirte
que vives sólo en mí
en cada momento
día y noche así
Y si estoy hablando en vano
y no puedes comprender
ahora ya no importa no, no
sólo tengo que creer
Que otro amor vendrá
si hoy estoy muriendo otro amor vendrá
otro amor mejor
Otro amor vendrá
por que voy a dedicarme a vivir sin ti
quiero ser feliz
Otro amor vendrá
Puedes ser tan falso
y puedes ser tan cruel
y yo que moriría
por que tú me fueras fiel
Y si estoy hablando en vano
y si estoy hablando mal
ahora ya no importa no, no, no
lo que quieres terminar
Que otro amor vendrá
No me voy a engañar
sé que al final nunca te olvidaré
pero que puedo hacer
devo ser fuerte y luchar
Que otro amor vendrá
Otro amor vendrá
Otro amor vendrá
Otro amor vendrá
Ya lo verás
Otro amor vendrá
Ya verás como quiero otra vez
Siento otra vez
Vivo otra vez
Yel amor llegará
|
Yo quiero que el agua se quede sin cauce.
Yo quiero que el viento se quede sin valles.
Quiero que la noche se quede sin ojos
y mi corazón sin la flor del oro.
Que los bueyes hablen con las grandes hojas
y que la lombriz se muera de sombra.
Que brillen los dientes de la calavera
y los amarillos inunden la seda.
Puedo ver el duelo de la noche herida
luchando enroscada con el mediodía.
Resisto un ocaso de verde veneno
y los arcos rotos donde sufre el tiempo.
Pero no me enseñes tu limpio desnudo
como un negro cactus abierto en los juncos.
Déjame en un ansia de oscuros planetas,
¡pero no me enseñes tu cintura fresca!
Saludos el Tonet de Valencia
|
Collons es el fava de Ramonet jajajajajajajajajajaja
|
|
|
Conviene siempre esforzarse más en ser interesante que exacto; porque el espectador lo perdona todo menos el sopor » Voltaire
|
|
|
En els pobles tenen la pretensio de qué quan un tio es mor sense tindre fills, tots els nebots han de ser iguals en l’herencia.
Quan a l’obrir el testament d’algun tio descobrixen que este ha millorat a algu o li ho ha deixat tot a algun nebot, comencen les discordies, odis i rencors, que duren tota la vida.
El tio Vicentet era ya d’edat avançada i en apariencia pobre, i vivia a soles des de que es van morir les germanes en companyia de les quals vivia.
Tenia molts nebots i nebodes, pero ningu el va valer arreplegar en sa casa quan ho va intentar.
Ningu podia recibir-lo, tot eran inconvenients: la casa era chicoteta, tenien molts, chiquets, la dona no, ”estava mai en casa”, etc.
Pero entre els hereus hi havia una neboda, de mes bons sentiments, que va tindre llastima del tio vellet i va voler cuidarse d’ell, en la condicio que va posar el tio Vicentet de no eixir de sa casa.
|
Alli se’n va anar a viure la neboda Marieta, i el cuiudava com un saler: ell par sa part era de lo mes asseat i pacific, i no movia pols ni remoli, i li donava a la neboda casi tota la pensio que cobrava de la vellea.
El tio Vicentet, agraït a la seua neboda, un dia se’n va anar a la notaria i va fer testament fent-la heredera universal: li deixava la casa en tot lo que hi haguera dins.
Al morir el tio , els nebots van pendre molt a mal que Marieta ho heretara tot, perque be que se ho havia guanyat i el tio era tan pobret que no tenia mes que la caseta en que vivia.
Pero es va donar la casualitat que un dia Marieta, registrant per dalt de casa, es va trobar en una arca vella plena, de trastos, una bosseta de cuiro plena de florinets i dobletes d’or.
A partir d’aquell dia, Marieta va ser una rica; Premi al sacrifici i a la caritat.
|
|
|
Quan el dumenge venint anaven a missa en el coche, Ramon va pronunciar les paraules magiques que Sant Pere li havia ensenyat: porreta compon-te. A l’istant la porra començà a descarregar una traca de colps sobre el coche, sense parar fins convertir-lo en ferro vell.
Despres, volant, volant, la porra va anar a casa de Ramon i Julieta i els destrossà tot lo que hi havia dins. A continuacio va assolar la caseta, deixant en el carrer a Ramon i Julieta.
Per sa ambicio desmesurada, Sant Pere els va donar lo que mereixien
|
Tot aço provocà l’admiracio de la gent, que no s’explicava aquell canvi tan radical.
Utilisaren el coche per anar a missa el dumenge, lo que els vaalgue la criticaa de la gent, que els dia nous rics perqqque sa casa estava al costat de l’iglesia.
Ramonet i Julieta estaven mes amples que llacs en la nova vida, pero a la dona li disgustava una cosa i era que, quan anaven a missa els dumenges, no tocaren les campanes del campanar, com quan anava el bisbe, que no era tan ric com ells.
La vanitosa Julietaa no parà d’importunar al bon Ramonet per que anara a queixar-se a Sant Pere de lo que ella creia una ijusticia, i demanar-li que ordenara el toc de campanes.
Com unes atres voltes, Ramon, favereta amunt, de rameta en raameta, va fer caap al cel. Sant Pere l’escoltà i somrient al vore la vanitat d’aquellaa parella, en el seu interior va pensar: a estos desficiosos, desagraits, que mai ne tenen prou, ¡ ya els donare yo bons tocs de caampanes!.
I dirigint-se a Ramon li diu:
Pren esta porra — una maça de fusta que tenia alli prop — i dus-la dins del coche, i cuan aneu a missa el dumenge, dis-li porreta componte i voras com consegueixes tot lo que te mereixes.
A continuacio, vingueren les despedides, paraules de gratitud, viage de regres, favereta avall, i… a esperar el dumenge
|
Sant pere mira per la ventalla i obri. Ramonet entra i li explica a Sant Pere lo que vol: diners.
A Sant Pere no li pareix molt be la demanda, perque creu que ya tenen prou en les estovalles, pero dissimula. I li dona a Ramon un burro -que baixarà molt be, perqque la favereta es magica- i li fa la seguent instruccio:
Emporta’t el burro i, quan tingues falta de diners, digues arre burro caga diners i en seguida tindras els que vullgues.
Raamon dona les gracies a Sant Pere, agarra al burro del ramal i baaixen els dos per la favereta, de rameta en rameta, i arriben a terra.
Tan pronte com entrà en casa, va voler fer la prova. Tancà la porta i davant de la seua senyora diu: arre, burro, caga diners. I al punt escomençà el burro a soltar un chorro de monedes d’or, que cauen en terraa en el seu so meyalic taan agradable als oïts del matrimoni afortunat. L’operacio es va repetir els dies següents tantes vegades com voleren obtindre diners. I en aquells diners es van comprar una caseta, mobles, vestits, utensilis de cuina i un automovil.
|
Marit i muller es posaren a menjar i van traure la pancha de mal any. Pero quan Julieta començà a arreplegar les sobres, tot lo que havia quedat damunt de la taula desaparegue per encant, com el manà en el desert.
Els dies seguents es va repetir el prodigi. Ramon i Julieta estaven de lo mes contents. Cada dia tenien mes llustre, i la gent s’admirava d’aquella transformacio. Els qui no estaven contents del tot eren Ramon i Julieta, perque seguien tant pobres com sempre. ¡ Si a lo manco no desaparegueren les sobres dels menjars, les podrien vendre i en el producte de la venda comprar-nos una caseta, mobles i vestits!
Julieta- que ya estava ben empapussada de pernil y llangostins – va convencer a Ramon de que tornara al cell i li demanara diners a Sant Pere.
Allaa se’n va Ramonet, favereta amunt, de rameta en rameta i arriba a les portes del cel. Toca al portal: ¡Pam, pam!
¿Quí es ? Diu des de dins Sant Pere
Soc Ramonet, el de la favereta.
|
Raamonet li explica les circumstancies del seu viage en poques paraules, perque Sant Pere tenía pressa i no estava per a romanços. El porter del cel es fa carrec de la situacio de la familia i li dona a Ramonet unes estovalles, instruint-lo sobre el modo d’usar-les.
Quan vaages a menjar, esten les estovalles damunt de la taula i digues: parat estovalles, i al moment tindras tot lo que vullgues menjar.
Elsenyor Ramonet li donà les gracies a Sant Pere i pel mateix cami que havia pujat, favereta avall, de rameta en rameta, arriba baix a sa casa i li contà a la seua dona el regal que li havia fet Sant Pere.
La dona de Ramon no havia acabat de creure’s lo que havia contat Ramon, pero a l’hora de dinar va estendre les estovalles damunt de la taula per si acas . Ramon, en gran solemnitat, pronuncia les paraules magiques: parat, estovalles.
I al punt damunt de la taula aparegueren tota classe de menjars, servitss en plaats de porcellana, coberteria de plata i cristaleria de lo millor: pa blanet , vins i licors exquisits, entremesos variats, fortmage, pernil, embutits, ostres, llangosta i varies classes de mariscs, caviar, salsetes de color, esparrecs, caldos suculents, racions de carn i de peix ben guisades, coquetes d’ou, postres i gelats variats, i unes altres coses.
|
|
|
