———————–12 ————-AÑOS————-

Foros CANAL MAYORMENTE ———————–12 ————-AÑOS————-

Este foro contiene 16,851 respuestas, tiene 141 mensajes y lo actualizó Avatar de diario diario hace 7 años.

Viendo 15 publicaciones - del 9,331 al 9,345 (de un total de 16,852)
Autor Mensajes
Autor Mensajes
Avatar de MADAM

MADAM

said

Hoy me desperté así de bien creyendo que era un hada…oinssss
que ilusa

Avatar de MADAM

MADAM

said

tu veus com te pille,bachoca,,,,,,,jajajajaja,,,,ay señor,señor

Avatar de diario

diario

said

de on as tret “seva” y quina clase de “seba”, te avies frexit y veure”que estabes bebent “doncs……seguire llexint eixos cuentos teus………vinga tirali…matador,jajajaja

Avatar de ANTONIO.

ANTONIO.

said

EPALEEEEEEEEEEEEEE XICA COM ET POSESS PER RES COLLONA QUIN CHENI QUE TENS JAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

Avatar de ANTONIO.

ANTONIO.

said

El llop, que ja tenia assegurada la seva presa, va accedir-hi. Va començar a tocar la gaita i la cabreta va començar a ballar alegrement, anant i venint pel camp.

La música va atraure a uns gossos d’una granja veïna, els quals, al veure el llop, es van llançar sobre seu. I després de molt de córrer, i perdent mitja cua pel camí, va aconseguir salvar-se.

Tesi va aprofitar el guirigall que s’havia format per a escapar, doncs si tenia por del llop, no en tenia menys dels gossos, i no va parar la seva desenfrenada cursa fins a trobar-se de nou a les roques, de les que va prometre formalment no tornar a baixar mai.

El llop, protegit al seu cau, mirant la poca cua que li quedava, va dir-se amargament:

- Aixó em passa per ficar-me on no em demanen. Hauria d’haver fet de matador i no de gaiter.

Avatar de ANTONIO.

ANTONIO.

said

esi era una cabreta trapella molt alegre que vivia en una bonica i abrupta muntanya, de la que només baixava per a mossegar la fina herba d’un camp proper.

Tot i les freqüents advertències dels seus pares sobre el perill del llop que rondava les altes muntanyes on vivien, era pel jove animal una temptació tan gran aquella saborosa pastura que aprofitava qualsevol badada dels seus pares per a baixar fins la pastura verda a menjar i córrer.

Un dia en que Tesi feia una de les seves i es trobava bastant allunyat de casa, se li va acostar silenciosament el llop i quan la cabreta es va adonar de la seva presència, ja no tenia cap possibilitat de tornar a les roques, doncs el ferotge animal li tallava el camí de tornada.

Al veure’l, Tesi va començar a córrer tant com va poder, allunyant-se cada vegada més del seu refugi. Però sentit-se atrapada pel llop, va aturar-se en sec i girant-se cap al seu perseguidor li va dir:

- Senyor llop, veig que de res em serveix córrer i que se’m menjarà. Només li demano un favor abans de morir, i és que alegri els meus últims instants tocant la gaita, al so de la qual ballaré.

Avatar de MADAM

MADAM

said

ASO VA PA TÚ,TONI A VEGADES TENS LA LLENGUA MASA LLARGA….

AIXO EU TING ENVIAT…DESDE QUE ESTIC EN ELS GOSOS.Y DE NOU NO TE RES
YO YA SOC RICA DESDE QUE VAIG NAIXER.ELS DINERS VAN Y VENEN

Avatar de MADAM

MADAM

said

El hostaler estava que bufava, perque no podia dispondre de l’habitacio per a un client que esperava, per lo que va agarrar una granera i va escomençar a pegar-li granerades al llaurador, que estava a la part de fora i el tenia mes a ma.
Pero, el client que esperava, va enviar avis de que no aniria, que ya l’avisaria quan tinguera que anar. Per atra part el senyoret i el llaurador no van acabar la faena en tot el dia, i tenien que quedar-se en aquell poble una atra nit mes, i van tindre que tornar al hostal a quedar-se allí en la mateixa habitacio.
Ans de gitar-se, el llaurador li va propasar al senyoret que aquella nit podien canviar, i el senyoret dormir fora, i ell, el llaurador, dins. Al senyoret allo li va pareixer raonable, i aixna ho varen fer.
A la sandema els hostes se van adormir atra volta i l’hostaler va pujar en la granera a despertar-los, pero dient: ahir li vaig pegar al de fora, hui descarregare en el de dins.
I li va donar la palisa atra volta al pobre llaurador

Avatar de MADAM

MADAM

said

El de dins i el de fora.
————————————–
Viajaven junts un senyoret i un llaurador. Van aplegar a un poble i demanaren alojament en l’hostal, unic punt a on admetien forasters per a dormir. L’amo del hostal els va dir que no disponia mes que d’una habitacio d’un sol llit, i éste no molt ample. Com no hi havia atra cosa, els forasters se van conformar, en tal de no quedar-se a la lluna de Valencia.
Quan se va fer hora d’anar a dormir, varen encontrar el llit arrimat a la paret. Era mes comodo dormir a la part de dins que a la de fora, pero no va haver discussio, perque el llaurador, per cortesia, li va oferir al senyoret dormir a la part de dins.
Com estaven molt cansats, van dormir tota la nit d’un tiró, i eren prop de les onze del mati i encara no s’havien alçat del llit.

Avatar de MADAM

MADAM

said

Hola sonata no tienes por que darme las gracias de nada.Aunque yo también soy agradecida con las personas que me parecen serias.
Y sobre los soñadores,te puedo decir,que todo lo que uno sueña otro lo puede realizar.Es bueno a veces soñar despierto,por que no?Pero cuando sales de ese trance ,te enfrentas a la realidad cruda,pero es muy bueno soñar.-No en demasía,pero soñar imaginar y por que no,creer,es malo?
La filosofía de la vida, lleva mucho tiempo en comprender el por que de las cosas,y no damos abasto.Por eso mejor tomar lo bueno que el día te da….Y sobre la suerte,que te voy a contar es una palabra que pocos la saben usar(muchos dicen que suerte es que te toque la lotería,o que tengas un buen trabajo)sin embargo se dejan lo mas esencial que es el día a día….
Deseo que sigas siendo feliz y disfrutes de esos momentos mágicos,nunca se repiten.-
besets y hasta la próxima

DIARIO

Avatar de sonata

sonata

said

Gracias por contestar, totalmente de acuerdo.
Voy a pegar algo que hace un mes más o menos puse en otro foro, espero que te guste.

“Leyendo el aporte de Malaje referente a los soñadores, se me ocurre que ser un soñador es una muy buena noticia.
A veces fantaseamos en como seria nuestra vida si hiciésemos ésto o aquello pero pocas veces nos hacemos el propósito real de caminar hacia nuestros sueños.
El que intenta realizar sus sueños es un mago, toma lo que la vida le da en cada momento y hace un milagro. La suerte no tiene nada que ver, caminar hacia los sueños significa pensar en positivo, saltar todos los obstáculos, cruzar mares y rios y tener un corazón agradecido.
Me he dado cuenta que soy maga, persigo mis sueños.
Por eso, soy Feliz.

Mi corazón es agradecido y valora enormemente el detalle que has tenido conmigo desde que entré a éste foro, tu recibimiento y tu saludo es suficiente para decirte GRACIAS
Un Bico

Viendo 15 publicaciones - del 9,331 al 9,345 (de un total de 16,852)

Debes estar registrado para responder a este foro.

* hoy ...

CARGANDO...
Colabora:  
Oír Mejor Premios AUI: Mayormente.com, mejor web NO al maltrato a los mayores - Ponte En Su Piel