|
|
MAÑANA SERA UNA CANCION
TRADUCIDO AL ESPAÑOL
Animal de recuerdos, lento y triste animal,
ya no vives, sólo recuerdas. Ya no vives, sólo recuerdas
haber vivido alguna vez en alguna parte.
Felicidad suprema, la hora de escribir los versos.
No los versos astillados, apresurados, que escribías,
sino los versos solemnes —¿solemnes?— del recuerdo.
Te permites recordar con un paisaje y todo:
las butacas del cine, el film que se proyectaba,
al que no hicisteis ningún caso, claro está;
y evocas la Albereda, las ranas del río,
las carcasas abriéndose en el cielo de la feria,
toda Valencia en llamas la noche de San José
mientras hacíais el amor en aquella terraza.
Animal de recuerdos, lento y triste animal,
ahora evocas y piensas en la carne fresca y suave
por donde tus manos o tus besos andaban,
la gloria de unas telas alegres y ligeras,
los caballetes de tejas enmohecidas, la maleza
que crecía, adorable, de pronto, entre unas tejas.
Animal de recuerdos, lento y triste animal.
|
|
|
de Vicent Andrés Estellés
|
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l’Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l’amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
|
cheeee….tú a mi me dius xurra? y burra?…que culpa tens de ser de poble?y no saber dir les coses per el seu nom,,,?
Seras mal faener….A vore si tu el eres el “burro”del campanari,que le tenen que apartar els ous,pa vore quin hora es.? jajajajajajajajajajajajjjaaaaaja
A le y hara a mencharme la sopa de ou.que ya es hora,mentres pose taula……jajajajajajajaa
y lo agusts que te ries que?????
aixo es lo que te donara vida
ya teu dire a tu per telefon,,,faltarme el
|
En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d’una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l’havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s’aventaven l’engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te’n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D’Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En “El Siglo” et prengueres un café sense sucre.
Vicente Andrés Estelles
|
Bienvenida amiga Sonata a nuestro Foro espero entres más seguido y participes con nosotros besos Antonio
|
|
|
Muchas gracias…
Precioso el poema.
Un beso
|
xica i no es anecsem se diu anemsem cuant deprendras diari xe mos ha ixit mitg xurra aquesta Diari mos a fotut la burra del collons jajajajajajajajajajaj
|
Si yo dic PATO, ES PATO!! y sa caba el romans…mos a fotut el EL CARA DE COLLONS ESTE………profesor de “lengua,muerta”jajajajajajaa
si pose” anec”,pareix, que diga , “anecsem”jajajajajajaaaaa
|
PLAS,PLAS,PLAS, muy biennnnnnn gracias sonata por traer a Vicente Andres Estellés……Y esta va dedicada para tu nick
Sonata per a Isabel
—————————-
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d’un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d’Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d’una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d’amor presos per la cintura,
atarantats d’una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.
Gracias,ya sabes aqui siempre hay espacio ,para la gente de bien……
besets
|
xica es diu anec i no pato(pato es en castellá) ay ay filla de la meua anima cuant mes vas ha costar de criar jajajajajajajaja
|
La carn vol carn.
Ausiàs March
“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
Vicent Andrés Estellés
|
diario hace 7 años.
